Consorci del Parc Fluvial del Llobregat

paisatge del parc fluvial
Coneix-nos
Els nostres orígens
Els nostres orígens
ORÍGENS DE LES COLÒNIES TÈXTILS DE L'ALT LLOBREGAT
  
Les colònies industrials van ser un dels models de poblament característics -existent a molts països de l'Europa occidental- del procés industrialitzador. Les colònies es caracteritzaren per estar formades per un doble espai: l'espai productiu, on hi havia la fàbrica i els elements necessaris per a transformar la força de l'aigua en energia i, per altra banda, l'espai on les famílies treballadores dormien i passaven les poques hores lliures que tenien. En aquest espai de la colònia hi havia els habitatges, l'escola, el cafè, les botigues, l'església, el safareig i altres serveis i equipaments.
 
A Catalunya, les colònies industrials començaren a aparèixer a partir de la segona meitat del segle XIX i es mantingueren plenes de vida -social i productiva- fins a les últimes dècades del segle XX. En el conjunt de Catalunya es construïren un centenar de colònies industrials. La majoria foren colònies tèxtils, però també n'hi hagueren de mineres, agrícoles o metal·lúrgiques. Més de la meitat de les colònies de Catalunya van ser construïdes a zones interiors del país -a les conques dels rius Llobregat, Ter, Cardener o Freser-, especialment a comarques com el Ripollès, Osona, el Berguedà o el Bages.
 
Al Berguedà, la primera colònia tèxtil que es fundà fou la de Cal Rosal, l'any 1858. A partir d'aquell moment, i fins l'any 1901, quan es posà en funcionament la fàbrica de Cal Vidal, es construïren el conjunt de colònies que encara podem trobar entre Berga i Balsareny. Una gran concentració de colònies tèxtils on han viscut i treballat milers de berguedans i de bagencs des de fa més de cent anys.
 
Les raons que expliquen el sorgiment i consolidació d’aquest model de poblament -i del model de vida que s'hi desenvolupà- a comarques de l'interior de Catalunya com el Berguedà són diverses. Hem de tenir en compte factors polítics, econòmics, socials i energètics.

 

Factors energètics
Les colònies tèxtils es van construir al costat dels rius per tal de poder aprofitar l'aigua com a font d'energia. Per fer-ho possible, calia construir un seguit d'elements: una resclosa, necessària per acumular aigua del riu; un canal de derivació, que desviava l'aigua; i la roda hidràulica o la turbina, on la força de l'aigua era transformada en l'energia mecànica o electricitat (més endavant, a partir dels anys vint del segle XX) necessària per fer moure els telers i la maquinària de la fàbrica. 

 

Els amos de les colònies volien l'aigua com a força motriu perquè era la font d'energia més barata que existia. Tanmateix, els rius de Catalunya són de cabal magre i irregular i, sovint, l'aigua que hi baixava era insuficient per donar energia a tota la fàbrica. Per no haver d'aturar la producció, calia fer ús d’una font d'energia complementària, el carbó, que s'utilitzava per poder posar en marxa la màquina de vapor.

 

Factors polítics
Des de l’any 1855 fins el 1866, l'Estat va aprovar diferents lleis que proporcionaven avantatges fiscals als empresaris que instal·lessin colònies en zones rurals i que aprofitessin l’aigua dels rius com a font d’energia. Per exemple, se'ls exhonerava de pagar la contribució industrial durant deu anys.

Factors econòmics
La construcció de colònies industrials a comarques interiors com el Berguedà oferia, també, avantatges de tipus econòmic per als industrials emprenedors: els terrenys eren molt barats i amplis i, per tant, adquirir una gran extensió aquí era molt més assequible que no pas fer-ho a Barcelona i rodalia; els materials constructius eren fàcils d'obtenir; la situació de les mines de Fígols permetia tenir, ben a prop, carbó i, a més, aquests terrenys estaven relativament a prop de Barcelona, des d'on arribaven, gràcies al tren, les matèries primeres (el cotó) que necessitaven les colònies per al seu procés de producció.
 
Factors socials
El Berguedà i les comarques veïnes proporcionaren la mà d'obra necessària per fer funcionar les fàbriques de les colònies. En general, els treballadors de les colònies esdevingueren, per als amos, una mà d'obra poc conflictiva. Això fou especialment cert a mesura que anà avançant el segle XX -i més clarament durant els anys de la Dictadura Franquista-, però hem de tenir en compte, també, que, en els primers anys d'existència de les colònies, les relacions entre amos i treballadors foren, sovint, tenses.
 
Durant la dècada dels anys vuitanta del segle XIX foren constants els episodis de vagues i mobilitzacions dels obrers per tal d'assolir unes condicions laborals més dignes. Aquest clima de conflictivitat social culminà amb les grans vagues de l'any 1890, que afectaren la majoria de colònies del Llobregat. La resposta dels amos fou doble: primerament, acomiadament, i expulsió de la colònia, dels obrers més reivindicatius i, posteriorment, i més a llarg termini, els propietaris de les colònies tendiren a fer-se seu l'anomenat model social del paternalisme. 
 
El paternalisme permetia, als amos, una nova fórmula de control dels obrers i de justificació i legitimació de l'ordre social dins les colònies i de la figura dels amos en particular. Per mantenir el control sobre els obrers, els propietaris dotaren les colònies d'un conjunt de serveis i equipaments per a ús dels treballadors que els amos utilitzaven, a la vegada, per oferir un discurs -difós a través de l'Església i amb la figura del capellà de la colònia com a peça fonamental- i una imatge d'amo protector que garantia una vida estable -feina, pis, el plat a taula i, fins i tot, espais d'oci- als seus treballadors a canvi que aquests es limitessin a treballar, obeir i a comportar-se com "Déu mana".
 
I qui eren aquests treballadors que feren de les colònies el seu espai de vida i de treball? La majoria de les persones que arribaren a les colònies del Llobregat, durant les últimes dècades del segle XIX, provenien del camp. Eren gent de pagès. Per què deixaren el món rural per anar a treballar dotze hores -cada dia i sis dies a la setmana- a la fàbrica? Doncs perquè a les colònies hi trobaren algunes coses que el camp no els podia oferir: feina estable, menjar cada dia, lloc on viure, escola pels nens, botigues i, fins i tot, espais d'oci com el cafè o el teatre.
 
El sistema de les colònies industrials, per tot plegat, va permetre als amos assolir una "pau social" i una situació de control sobre els treballadors que a les fàbriques de Barcelona i rodalia era molt difícil d'aconseguir, sobretot als anys finals del segle XIX i el primer terç del segle XX, una època de gran conflictivitat social i constants mobilitzacions obreres.
 
 
El tren, arribant a Cal Bassacs

El tren, arribant a Cal Bassacs

 
Fàbrica de Cal Bassacs

Fàbrica de Cal Bassacs

 
Imatge antiga de Cal Prat

Imatge antiga de Cal Prat

 
Imatge antiga de la Colònia Rosal

Imatge antiga de la Colònia Rosal

 
Imatge antiga de Viladomiu Vell

Imatge antiga de Viladomiu Vell

 
L'església de Cal Prat

L'església de Cal Prat

 
Sala de telers de l'Ametlla de Merola en els anys 30-40

Sala de telers de l'Ametlla de Merola en els anys 30-40

 
Treballadors de Cal Marçal (any 1904)

Treballadors de Cal Marçal (any 1904)

 
Treballadors de Viladomiu Nou a finals del segle XIX

Treballadors de Viladomiu Nou a finals del segle XIX

 
Viladomiu Nou, primers anys del segle XX

Viladomiu Nou, primers anys del segle XX

 
Arxius
 
 
 
 
Consorci del Parc Fluvial - 938250689

Torre de l'Amo de Viladomiu Nou 08680 Gironella
Parc Fluvial a    

Qualitat Turística Logotip Berguedareserves Logotip Xatic Logo conformidad WAI Mapa web | Avís legal | Crèdits

    

Logotip Territori MaquisLogotip Diputació de Barcelona